Hi ha algun perill, en fer-se pírcings o tatuatges?

A les persones sempre ens ha agradat guarnir-nos. Ni el pírcing ni el tatuatge són modes recents ni són originals d'Europa. A totes les cultures on s'ha practicat una o altra tècnica per embellir els cossos humans s'han utilitzat també tota mena de recursos i tractaments per evitar el perill d'infecció. Nosaltres, que no tenim més tradició que la de foradar les orelles de les nenes acabades de néixer per posar-hi arracades, desconeixem en gran mesura el que s'ha de fer i el que no s'ha de fer per evitar infeccions en aquest tipus de pràctica. Hem de tenir en compte tot un seguit de mesures profilàctiques, com ara utilitzar només material esterilitzat i accentuar les normes d'higiene en el moment de l'operació.

Són bones les dietes per aprimar-se?

Depèn de l'estat general de salut, l'edat i l'activitat física.
Els nostres cossos són de formes molt variades que depenen en gran mesura dels nostres gens.
En tot cas, no és gaire bona idea posar-se a dieta a la pubertat. Si necessites fer dieta, t'ho dirà la teva metgessa o el teu metge.

De totes maneres, per trobar-te millor és aconsellable acostumar-se a una dieta equilibrada i a un exercici físic moderat. Ambdues coses faran que et sentis millor, que és el primer pas per acceptar-te tal com ets.
És preferible no passar gana i repartir els àpats en 5 cops al dia.
Et bellugues prou, o seus a totes hores? Si la teva musculatura és forta, el teu aspecte serà més saludable.


Quantes hores al dia s'ha de dormir?

Això depèn de l'edat de la persona. Un bebè passa la major part del dia dormint i una persona d'edat avançada, encara que estigui moltes hores al llit, en dormirà poques.

A l'adolescència és molt important tant la quantitat d'hores que es dorm com la qualitat del son. Si et lleves cansat/da, si et despertes diverses vegades a la nit, i si et costa agafar el son, tens el que s'anomena una son no reparadora: les hores de son no són suficients per recuperar-te físicament i mentalment.
Què passarà? Que el rendiment serà inferior, que la capacitat de concentració disminuirà, que augmentarà la sensació de cansament i nerviosisme i que la memòria se'n ressentirà. El sistema nerviós es repara del que anomenen fatiga mental mentre es dorm, i de fet pots passar moltes més hores sense menjar que sense dormir.
Si deixes de dormir una nit, l'endemà quan dormis no recuperàs del tot la son perduda.
Acostuma a dormir al voltant de vuit o nou hores diàries i procura anar sempre al llit a la mateixa hora.

Els al.lots són més infantils que les al.lotes?

Els canvis de la pubertat acostumen a anticipar-se en les al.lotes, i en general acostumen a tenir lloc uns dos o tres anys abans que els al.lots.
Parlar en termes generals és molt difícil, però les noies inicien els canvis hormonals a partir dels 10-11 anys al nostre país i els al.lots no ho fan normalment fins als 13 o 14. A la mateixa edat, les al.lotes poden semblar més madures que els nois, i a la vegada els al.lots poden semblar més enjogassats.
A l'ESO les diferències poden ser molt marcades. Però un cop iniciada la pubertat, tant al.lots com al.lotes al cap d'uns tres anys s'estabilitzen una mica i els canvis dels seus cossos i estats d'ànim no són tan sobtats. Les diferències entre al.lotes i al.lots pel que fa a la seva maduresa es difuminen, i cap als 18 o 20 anys, des del punt de vista emocional, no presenten gaires diferències.

Llegir molt empitjora la visió?

Si la miopia apareix a partir dels 10 anys, se sol dir que és d'origen ambiental i no de naixement.
No coneixem prou bé les normes d'una bona higiene visual i aquest fet, en certa manera, pot conduir a un deteriorament de la visió. És el cas de l'empitjorament de la visió per llegir en males condicions. Has de tenir en compte:

Què són l'anorèxia i la bulímia?

La vida és plena de pressions externes i de moments difícils. Algunes persones senten aquestes pressions de manera més intensa que d'altres. Per alguna raó, aquesta pressió resulta insuportable. Algunes noies i nois aleshores cauen en un trastorn de l'alimentació com pot ser l'anorèxia o la bulímia.
En tots dos casos, es tracta d'una malaltia en què la persona mira el menjar de manera irracional i molt perillosa: no menja o s'atipa.
Evidentment, la noia o el noi que pateix un trastorn en l'alimentació ha de ser tractat per persones especialistes. La noia o el noi, juntament amb la seva família, han de seguir els consells i les pautes que els indiquen l'equip de metges.
Tant l'anorèxia com la bulímia tenen curació, però el tractament és una mica llarg i la persona pot trigar un temps a recuperar-se totalment. Ni l'anorèxia ni la bulímia poden deixar-se sense atenció mèdica, perquè totes dues causen lesions molt importants i poden produir la mort.